Sobre la reforma del Camp Municipal; se admetre si m’he equivocat, ho dic per les obres del Camp den Mayol, la gespa esta apunt i dimecres ja entrenaren, demà el Sóller hi jugarà. Em retracto del que vaig dir: que no estaria enllestida pel començament de temporada. Però em faig la pregunta si ha pogut servir d’alguna manera la meu comentari ? Qui sap, bonó sigui el que sigui, ara ja no importa, el que compta és la realitat. Tot i que no m’agrada lloar els politics, si que ho faré amb Pep lluís  Colom reconec  públicament que ha fet una bona gestió, el Camp den Mayol està a punt. El Batlle ha complit .

La Cursa popular dugué l’estela den Tofol Castanyer. La cursa tingué al·licients i desencisos  alguns varen poder tenir una decepció al no poder participar-hi, per altres fou, com sempre la diversió del poder rebaixar el temps i tal volta la conqueriren, i finalment per l’aficionat, entre altres coses va poder veure l´ apassionant duel entre Tofol i Martin i saber si el solleric podria amb el ex campió del Mon, un any més Tofol no tingué rival  i va batre els seu propi record.

Un cop haver creuat la línia de meta el Solleric  em donava les  impressions de la cursa; Tofol, fàcil?” La veritat és que si, abans de començar no m’ho pensava. A la davallada he forçat molt i a la pujada ho he acusat, però estic contenc, em sembla que he fet marca, 13 per davallar i 14 per a pujar” Tofol estava molt content. Vaig poder parlar també amb Martin a l’arribada; Martin que t’ha paraescut ?” Molt bé, estic satisfet del tracte de la gent i del magnífic ambient. Bé, li volia posar difícil a Tofol a casa seva, però no he pogut. A la davallada he forçat molt, perquè sabia que a la pujada em partiria, ha estat impossible.” Hi ha esportistes que et sorprenen per el seu respecte cap als demes, Martin Fix està a n’enquesta llista.

Referent als que no s’ha varen poder inscriure a la cursa Popular, aquest és el meu parer: Resulta fàcil criticar quan ets perjudicat, si que es veritat que en el cas la seva part de raor hi havia, perquè la informació d’espuntar-se dos dies abans no arribà a tothom, però caldria posar-se per un instant a l’altre banda, la dels qui han de fer la feina de posar  en marxa la cursa, i veurien els entrebancs que genera, ara no entraré en detalls. Segur que els més perjudicats foren els petits que tenien il·lusió de córrer i no pogueren, tal com volien. Bones festes

Antoni Sampol, és el solleric més veterà i capità del l’equip, avui em parlà dels tres temes més importants pel que fa al Sóller; La pretemporada, el sistema de joc i els objectius. He volgut tenir les impressions, ja que és un jugador força integrat amb uns coneixements del futbol actual. Que em dius de la pretemporada:” De moment hem jugar a casa del Ciutat de Palma de 1a. Regional i sense fer un gran partit guanyarem 0-3, contra el juvenil del Mallorca de lliga Nacional perdérem de 3-0, però varem tenir una bona disposició. Tenim un ventall de jugadors joves que juguen bé a futbol. En aquests partits de preparació l’entrenador vol que  avencem línies i toquem molt.” Ja que em comentes això, quin sistema empreu? Un 3-4-3 és a dir ; tres defenses sempre amb cobertura com t’he dit la pilota sempre ha de sortir jugada. El centre del camp els dos carrilers amb tasques sacrificades. En el centre els dos pivots bastants avençats han de tocar molt i la finalitat és la banda, i els tres davanters els dos dels costats han d´ obrir  els extrems  per donar facilitats al punta que és el referent atacant. Ara estam treballant aquest sistema no se si el”mister” canviarà o no, a mi m’agrada Quin és  el vostre objectiu:  “Amb aquets equip hem de fer lligueta, tot i que haurem de superar els entrebancs que aniran sortint. És important jugar a casa, esper que el camp estigui a punt per començar la lliga.” Gràcies Toni per la teva informació.

El protagonista de sensacions és en Joan Navarro brillant guanyador a les Tres Creus i al Barranc a la cronoescalada.

 Demà la gran cita, la clàssica popular Ciutat de Sóller, on es reuniran els millors atletes de fons de l’illa a més d´ una àmplia participació .

Pel que fa als debats més endavant obriré algun debat, sempre entre setmana.

Un partit fantàstic, on Espanya va saber frenar el joc brut dels holandesos i restar amb el joc que el va portar a ser la millor selecció del mon. Jo sempre havia desconfiat fins i tot ahir no ho veia clar, tal volta el pensar allò de que el futbol no sempre és just, però ahir ho va ser   amb Espanya que ho va assolis; és  campiona del Mon en  una final per l’històrica. Aquest grapat de jugadors els millors del Mon han ens han regalat un futbol galàctic, un futbol espectacular un futbol efectiu. Son els més grans, son el reis dels mon.